Només van haver de passar cinc minuts perquè, després de sortir de l’estudi de gravació on va donar per acabada la creació de Els Mals Costums, Anna Andreu comencés a escriure el que es va convertir en la primera llavor, l’origen i el punt de partida de La mida, el seu segon disc. Una escriptura impulsiva i decidida que va marcar, en certa manera, tot el que vindria després. Anna Andreu torna de nou acompanyada per Marina Arrufat per a presentar vuit cançons que immediatament s’han convertit en unes perfectes successores del peculiar estil que les caracteritza i que tant ens va atrapar en Els Mals Costums. La mida és un disc que, des de la més absoluta prudència, murmura sobre les maneres de contenir-se, dels límits i dels preàmbuls, dels esclats i de les conseqüències ja de sobres conegudes. Una reflexió al voltant de la mesura, passant per tots els matisos que la paraula ofereix. N’hi ha prou amb escoltar els primers segons de Penyora, cançó que obre La mida, per a poder afirmar que Anna Andreu no sols manté intacte el seu particular encanteri, sinó que ha estat capaç de sumar elements que aconsegueixen fer florir, encara més si cap, les seves cançons. A la ja reconeixible guitarra de l’Anna Andreu se sumen ara sons de sintetitzadors i línies de baix que uneixen forces al costat de la bateria i a les segones veus de Marina Arrufat i que completen cadascuna de les cançons. Tot això equilibrat per Jordi Matas, que torna a repetir com a productor en aquest segon disc. Les cançons de La mida van sorgir saltant d’idea en idea, de paraula en paraula i van trobar el seu nexe comú en les emocions, tan ocultes i misterioses, com a vegades tibants i desmesurades. Amb temprança i subtilesa, Anna Andreu ens regala una vegada més la bellesa de les seves lletres i de les seves cançons, sense grans artificis, però amb la capacitat d’impactar allí on les paraules més commouen. Ara aquestes cançons són de totes nosaltres i només ens queda gaudir-les i abraçar-les, sent conscients del gran tresor que tenim entre mans.

Els concerts realitzats fora de Catalunya compten amb el suport de l’Institut Ramon Llull