JORDI SERRADELL

10,00

PRE-ORDER CD Digi

Artista Jordi Serradell
Título Ésser Viu
Sello Au! Records
Ref: Au003
Fecha Salida 27 septiembre 2019


Tracklist

01. Més enllà
02. El camí
03. Homo Demens
04. Ritus i cants
05. Al record
06. L’escletxa
07. Mare Terra, Pare Cel
08. La màgia del Boix
09. Dàina
10. La nàusea

De la mateixa manera que Hofmann va descobrir l’LSD en el seu laboratori, en Jordi Serradell ha parit un disc a l’estudi, sense voler i fluint en el mar del present. Després d’un grapat d’anys encarregat únicament del beat darrere de la bateria, ara, per primer cop, n’és el cantant, guitarrista rítmic i creador dels seus propis temes; temes que són clarament el dietari emocional i existencial d’un ésser ––viu, per descomptat–– que des de l’inici ha navegat entre l’estabilitat i la deriva, buscant terra ferma. Ésser viu és un disc sorgit del no res, fet sense pensar i creat amb tota la intenció del món, on en Jordi reafirma la seva existència i el seu renaixement, viatjant a la foscor més profunda de les seves entranyes i a la claror més enlluernadora del seu ésser. Ésser viu és un viatge que passa per estils com l’americana, l’indie, el pop, el folk i la cançó d’autor. I és un viatge que en Jordi Serradell no ha fet sol, sinó que l’ha fet acompanyat de monstres de l’escena musical de casa nostra, com Aleix Bou (bateria), Santi Careta (guitarra elèctrica), Guillem Callejon (pedal Steel i guitarra elèctrica), Natán Arbó (baix) i Adrià Bravo (teclats). També ha comptat amb la col·laboració de Jaume Pla, Mazoni (veus) i Roger Canals (banjo). En Jordi Serradell es va criar entre Planils, Casavells i la Bisbal d’Empordà, paratges tant feréstecs i empordaneso com ell i la seva música. La seva infància va ser confusa i complicada, degut a la impossibilitat d’adaptació i convivència amb el sistema que l’envoltava. A l’escola, on hi passava la major part del dia, tot eren mascles, autoritarisme i religió, i a casa seva hi regia un sistema d’aquells clàssics, “realitats” de la majoria de la població del segle XX. Un terreny poc fèrtil per a qualsevol infant. Als 15 anys va començar a tocar la bateria mogut per la seva passió pel punk-rock i el hardcore melòdic. Més tard, va formar part de bandes amb diferents estils, anant des de l’indie rock i el pop, fins la música negre, amb estils com el jazz, el funk, el rap i el neo-soul. Degut a una tendinitis aguda i a altres problemes de salut, es va veure obligat a deixar de tocar la bateria durant un temps més llarg del que esperava. Però la seva insaciable necessitat de continuar expressant-se, el va portar, sense plantejar-s’ho, a canviar temporalment d’instrument. I jugant, deixant-se portar pel moment i sense haver tocat mai abans una guitarra, va néixer Ésser viu, l’àlbum que recull les seves primeres cançons.